Àlvar Calvet

Alvar Calvet. Foto: Lluís Vives

Sèniors – resistents, La Comella, Tarragona, 19.03.2011

Em dic Àlvar Calvet i sóc professor i artista plàstic = persona (ja que comparteixo la premissa de que ...cada home és un artista). No em considero sènior i sí resistent. A vegades penso que em falta integrar-me o que se m’integri més en generacions més joves (emergents?) i considero també que pertanyo a una possible generació perduda (en una franja entre els 50 i els 40 anys). Mai he pensat que fos sènior.

Rufino Mesa em llança aquestes preguntes i jo bastant obedient tot i no entendre les possibles intencions d’algunes d’elles, les responc:

1-Explica la teva feina com a creador:

Sóc artista plàstic i visual. Preferentment professor i m’agrada definir-me com a pintor. El meu llenguatge s’ha emmarcat dins l’abstracció geomètrica amb forts caràcters conceptuals amb una tendència cada cop més forta cap a la sobrietat del discurs i cap a un minimalisme estètic. He tingut una relació i influències constants amb el món de l’estampació i del tèxtil que en els últims anys ha anat evolucionant cap a la fotografia, l’infografia i el disseny gràfic.

En el terreny artístic el meu treball s’ha caracteritzat a partir del 1993 (primera etapa marcada per la preocupació entorn al distanciament entre art i públic) per una cada cop més gran interacció/col·laboració amb el públic, arribant en un moment de la meva trajectòria en el que els treballs ja no poden ser o existir sense la col·laboració directa de l’espectador.

A partir de l’any 1998 (segona etapa de compromís social), i fins avui, el meu treball es redefineix, i l’espectador comença a ésser coautor d’algunes obres o de part d’elles i els treballs comencen a adquirir un rerefons de caràcter fortament social que inclou sovint les reflexions per part dels col·lectius que en són motiu d’estudi. Entre els treballs i col·lectius que han estat motiu de la meva atenció trobem entre d’altres: Víctimes i botxins, del 2001, realitzat a la presó de Tarragona amb la col·laboració de 18 presoners; Dones del 2002, amb la col·laboració de 12 dones del meu entorn; American friend as artists del 2000, realitzat als Estats Units i amb la col·laboració de 60 persones que hi resideixen; Somnis paral·lels del 2002, realitzat a l’Institut Pere Mata de Reus i amb la participació de 10 persones que pateixen esquizofrènia; RED, Red, ret del 2003 amb participació de 10 persones que es dediquen professionalment al sexe; Heaven del 2003, on els participants van estar 7 persones en procés de desintoxicació; Entre el blanc i el negre del 2004, amb la participació de 24 persones d’origen marroquí (12 residien a Catalunya, i els altres 12 vivien al Marroc), etc. Els 12 últims anys de la meva trajectòria he tingut la sort de poder-los reflectir en un llibre anomenat Línies creuades gracies al Premi Beca Carles Mani de l’Ajuntament de Tarragona.

Art i vida sovint s’han confós en la meva obra. Els últims treballs sota el títol de Lux & Los, tot i tenir com a rerefons la ceguesa, s’allunyen de moment d’aquest plantejament tan directament sociològic. Quasi sempre he utilitzat la fotografia en el seu aspecte documental però a les últimes obres la fotografia m’ha permès fer visible l’invisible, i captar llum i moviment en un intent de retorn i d’interrelació constant per part meva cap a la pintura.

2-Quines referències tens? D’on treus els referents, les idees estètiques?

En un passat i com a autors: Goya, Malevitx, Howard Hodgkin, Sean Scully, etc. En algun moment (cap a principis dels 90) quan ja havia deixat de pintar degut a que havia cremat molt ràpidament la pintura, em va impactar trobar l’obra de Joaquim Chancho la qual he trobat i trobo molt propera però de la que m’escapo ja que tenim molts trets formals en comú. També de la pintura geomètrica en general, sobretot a partir de les decoracions de les ceràmiques antigues i de l’arqueologia (unes de les meves passions).

Els referents formals en un passat, els he trobat també a l’estampació tèxtil en un joc d’anada i tornada de relació amb la pintura, i molts cops com a metàfora de pell, així doncs he utilitzat sovint la camisa com a referent objectual (com exemple les camises que acostumo a lluir els dies de les meves inauguracions i la pròpia camisa que llueixo en ell moment d’escriure i de llegir aquest text).

Em puc considerar un seguidor i alumne de Joseph Beuys i comparteixo plenament la major part del seu pensament sobretot de l’àmbit educatiu.

A l’actualitat els referents són o el res o el tot, es a dir la pròpia realitat que m’envolta tant a nivell conceptual con a nivell formal: la televisió, la premsa, els fenòmens massius, els temes socials, també els aspectes més íntims de la meva vida, preocupacions i relacions, etc.

En l’aspecte formal i a nivell estètic considero que he anat desenvolupant un llenguatge personal basat en un codis concrets. Això m’ha permès que en un llenguatge abstracte pogués parlar de temes que a vegades són abordats per altres autors d’una forma figurativa com el retrat.

3-Què n’has fet de la teva obra?

Una part de la meva producció: instal·lacions, pintura i obra gràfica, després d’haver estat exposada, es troba al magatzem del meu taller. Això sovint ha estat un problema que ha derivat finalment en la construcció d’un nou taller. En el desenvolupament d’aquest, he hagut d’insistir molt (ja que intento tocar de peus a terra), en poder tenir un espai per a magatzem.

Tot i això suposo que m’he de considerar bastant privilegiat perquè algunes peces han anat a mans de particulars i/o petits col·leccionistes i d’altres obres més significatives han entrat a formar part de col·leccions privades, entitats, fundacions o museus i gracies a això són visitables pel públic.

Algunes obres no han sortit mai del meu taller doncs van ser creades per a poder donar resposta personal a un tema i en un moment concrets. Com un tant per cent elevat de la meva producció ocupa un espai físic al meu taller, això em condiciona i em frena una mica alhora de platejar-me noves idees i de produir més obra física. Considero però que tots els condicionants que hom pot tenir, acaben sent sempre positius en el desenvolupament del treball. Es a dir, poc espai = obra de petit format o un altre tipus de treball que no te perquè ser físic ni objectual.

M’hagués ajudat molt (o m’ajudaria molt) que en el meu territori hi hagués hagut (hi hagués) una bona política cultural d’exportació, és a dir una bona xarxa establerta d’intercanvis amb d’altres llocs i països.

4- Defineix el trajecte personal en termes d’evolució, trencament, fidelitat...

Evolució: Ràpida, considero que vaig cremar etapes molt ràpidament i que el fet de treballar en les meves obres sobretot m’ha interessat pel propi creixement personal. En un inici no m’havia preocupat mai pel mercat ni pels canals de difusió del meu treball plàstic.

Trencament: He intentat sempre estar al marge de modes o condicionants externs, “he anat al meu rollo”.

Fidelitat: als meus propis interessos, d’evolució i de creixement en cada moment sobretot com a individu, he estat fidel als meus propis pensaments en cada moment. Vaig tenir sempre molt clar que em buscaria un mètode de subsistència que no fos el meu propi treball artístic per així no haver de tenir cap tipus de condicionant extern.

Hi ha hagut sempre un gran rerafons de caràcter pedagògic en el meu treball que s’ha anat mantenint amb pujades i baixades atenent puntualment als encàrrecs o als llocs pels quals desenvolupava les propostes concretes.

5- Creus que ha fallat alguna cosa en l’època viscuda? I si és així hi ha responsables?

(no entenc massa la intenció de la pregunta, ja que quan hi ha un fracàs és potser perquè hi ha hagut unes ambicions molt concretes i jo no n’he tingut masses, però la contesto amb un sí i amb un no:

Sí, moltes però no ho valoro negativament, ja que considero que potser tenim el que hem provocat, volgut o ens mereixem, la qual cosa pot ser bona per evolucionar i consolidar si cal alguns aspectes positius de la nostra feina.

Han fallat: l’ individualisme de molts en general, la poca tolerància molts cops cap a la feina dels altres, la poca preparació que han tingut alguns individus responsables de la pedagogia en molts llocs i el mercat que ha generat una incredulitat envers el públic. La poca preparació i/o interès per part d’alguns polítics, institucions i persones rellevants, que sempre ha fet que el camp de la cultura i de l’art siguin a la cua de les seves responsabilitats.

Els artistes som persones i això ha fet que molts cops l’ambició ens cegués i quan algú de nosaltres ha pogut assumir responsabilitats o càrrecs de poder, ho fet sense valorar-ne les possibles conseqüències posteriors als seus actes.

Els responsables del nostre país o del nostre estat no han cregut, no han volgut o no els hi ha interessat apostar per una cultura i un art de qualitat. L’ensenyament ha de potenciar el talent i la creativitat, educant-los. Ensenyament i Cultura són la base per permetre que una societat esdevingui oberta i que avanci, però no s’hi han destinat mai prou intencions ni recursos econòmics. Una societat culta i sensible és una societat que amb molta més facilitat pot afrontar els conflictes que se li plantegin.

Al meu territori concret, ja he dit que ens hagués ajudat moltíssim als artistes que per part de les institucions hi hagués hagut una bona xarxa d’intercanvi amb l’estranger que hagués permès que les nostres obres i els nostres pensaments viatgessin amb més facilitat., polítiques sinceres de producció que sortissin més sovint fora de Barcelona, etc.

No, perquè mai ningú m’ha obligat a dedicar-me a això i si ho he fet ho he hagut d’assumir amb les seves conseqüències. No m’ha agradat mai la queixa com a norma. La llibertat te un preu. Jo he pagat i pago el meu, un preu que m’agrada i és el fet d’haver d’exercir la docència per tal de poder produir pensaments que siguin lliures.

Responsables: TOTS, nosaltres els primers i després hi podem afegir: governs, polítics, institucions, etc...però penso que les causes han estat: ambició cega, poca preparació i manca d’informació, etc.

Polítics e/i inclús persones immerses en el món de l’art, han estat incapaços de separar el negoci d’aquella part de responsabilitat educativa que havien d’haver tingut la qual cosa ens ha afectat negativament. Els últims temps, l’espectacle ha envaït el territori artístic i això ha despistat totalment a l’espectador i a alguns educadors de la que hauria de ser la veritable funció de l’art.

Alguns dels responsables en tota aquesta tasca, han estat manipulats i condicionats. Alguns medis de premsa, al menys a les nostres comarques, no exerceixen en llibertat i es dediquen a fer judicis poc objectius.

Actualment a l’artista se li demana ser un bon artista, controlar la publicitat el disseny i la difusió del seu treball, ser un bon relacions públiques, alt, guapo jove, simpàtic, etc...etc. A vegades el menys important és el que es publiciti. De fet en moltes propostes te molta més qualitat el catàleg o resum posterior que la pròpia proposta que molts cops és inclús inexistent. Alhora els artistes que hem hagut de viure d’altres tasques com l’educativa (s’interelacioni o no aquesta amb la nostra obra) hem hagut de destinar molt menys temps a la producció i/o al pensament creatiu.

6- Has volgut assumir algun compromís social, polític o artístic en especial ?

Sí, ja que sempre em defineixo primer que tot com a professor. Penso que la pedagogia és el tresor més important que tenim en aquest món i justament l’art ens dona la possibilitat d’obrir la nostra mirada i de desenvolupar els nostres talents…

En tot el que he fet he volgut transmetre coneixements i sobretot adquirir compromisos socials (apropant unes realitats a unes altres i uns col·lectius a uns altres). He adquirit compromisos socials i polítics amb mi mateix i en el meu treball, compromisos que poden entrar a formar part d’uns partits més que d’uns altres. Ensenyament, art, societat i política han anat cada cop més junts en alguns dels meus treballs. Cadascun d’aquests àmbits s’ha interelacionat amb els altres constantment. Si un d’aquests aspectes m’ha esgotat o desencisat, me l’he replantejat puntualment.

He cregut bàsicament ja des de els inicis amb l’espectador o públic i per això el meu treball ha estat interactiu en uns inicis i molt social a posteriori. La llàstima però es que encara falta molt camí a recorre en qüestions pedagògiques, puc dir inclús que hem anat endarrere i això fa que cada cop sigui més gran el distanciament entre art i públic.

Només veient la meva obra i la meva manera de ser, s’observa que ja a partir del 1993, sobretot a partir de l’exposició Toqueu-ho si us plau realitzada a l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona a Reus, els meus treballs són ja enormement compromesos.

7- Com veus la teva obra? És el teu tresor, el millor de la teva vida?

No. He buscat un mitjà de subsistència per tal d’evitar condicionar la meva llibertat. He tingut molt clar sempre que la meva tasca artística seria un medi per aprendre a viure i a mirar el que m’envolta i així ho he fet i així ha estat, per la qual cosa art i vida s’han confós moltíssimes vegades en gran part de la meva obra. Ho veig com una part de la meva vida ni millor ni pitjor. Recentment, el fet de perdre algunes obres i llibres d’artista en una inundació soferta al meu antic estudi m’ha fet adonar encara més de que per sort és un element més a la meva vida i no és pas el meu tresor, sinó només una aportació que m’he fet a mi mateix i que he intentat fer als altres. Tot és efímer i en sóc bastant conscient. Hi ha aspectes que m’interessen més a la vida: l’obra dels altres, els amics, créixer com a individu,etc. Sóc humà i tinc pensaments i necessitats humanes: la salut, la família, etc. La meva obra la veig doncs com una forma necessària d’expressar-me, suposo que sinó ho hagués pogut fer així, m’hagués buscat una altra forma de fer-ho.

8-Fes algun comentari sobre: el col·lectiu d’artistes, els gestors culturals, la política cultural, l’educació, les galeries, el mercat, les institucions...

Algunes qüestions ja les he esbossat en punts anteriors.

Col·lectiu d’artistes:

Negatiu: sovint molt parcel·lat i amb interessos sectaris (generacionals, disciplinars, sovint manipulat, amb idees e/i interessos molt diferenciats, etc,.). Freqüentment no es vol entendre que la unió fa la força. Hi ha massa individualisme, amiguismes, etc.

Positiu: entre el col·lectiu i tinc grans amics, alguns d’ells de l’època de formació i que avui ocupen càrrecs en llocs rellevants del món de l’art i de la cultura. En el meu àmbit territorial també he tingut i tinc bones amistats i relacions amb artistes però potser més amb els de la meva generació. He ajudat i m’han ajudat. Un bon col·lectiu cohesionat ha demostrat sovint la seva força. Considero que sovint alguns companys de feina i artistes amics, m’han educat i reeducat i encara ho fan.

Gestors culturals:

Negatiu: molt condicionats i que sovint han d’actuar per amiguismes o amb manca de llibertat. No considero massa bo que algun cop hagin de fer aquesta tasca els artistes, ja que això pot provocar situacions monoculars i en cas de fer-ho hauria d’estar condicionada la seva acció a un grup assessor el més plural possible. Jo mateix ho he estat durant molt temps (set anys com a col·laborador amb la programació de la Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus i un any dirigint la programació de la mateixa, vaig iniciar una proposta que va durar més de 2 anys programant la Sala Accés del Centre Cívic Mas Abelló de Reus (amb propostes col·lectives on hi van participar alguns dels artistes que avui esteu aquí: Narcís li deien, Inter-acció, etc., i he comissariat molts cops diverses accions i sempre d’una forma altruista).

Positiu: Valoro positivament la seva figura i el seu reconeixement com a persona que ha de ser imprescindible en certs àmbits i que la seva tasca sigui recompensada econòmicament. Potser haurien de ser individus assessorats per un equip plural de l’àmbit concret on exerceixin. Un bon gestor cultural ha de ser una persona amb una formació el més ampla possible i sobretot formada en pedagogia, en art, en sociologia...Incloure a persones del territori a les propostes significa a la llarga poder ajudar a donar-les-hi projecció.

Política cultural:

La paraula política associada a cultura no m’agrada.

Negatiu: Què és això? On ho heu vist? Si ho veieu digueu-me on. Les poques manifestacions de caràcter cultural acostumen a ser pobres, sempre populistes i condicionades i com més petita sigui la zona això encara es veu més agreujat. Al nostre territori (Reus-Tarragona, fluixa, dèbil i provinciana...) sigui per la raó que sigui, falta de recursos, interessos, etc.), en general al nostre país és pobra degut a una falta de recursos e/i interessos particulars. No obstant això existeixen esforços e intents constants de donar uns serveis al poble per part d’institucions, museus i particulars concrets amb un compromís que va més enllà de la feina diària. Cal recordar que en aquest moment (març del 2011) en profunda època de crisi s’està parlant de retallades culturals. Cultura sempre ha estat la gran menystinguda. Més cultura = menys crisi.

Positiu: A vegades és conseqüència de pressions externes per part de col·lectius. També hi han algunes excepcions de persones i bones polítiques culturals com per exemple la tasca feta al Priorat per part de Comissariat (Fancesc Vidal) que denoten un compromís amb el lloc i una llibertat i confiança per amdues parts: els gestors i les institucions.

Educació:

Negatiu: encara feble i que obeeix a interessos e tot tipus, personals, partidistes, econòmics, etc...sense una orientació i direcció clares dominat i controlat per unes directrius que ens venen donades per un territori i una realitat que no són els nostres. S’han fet (i es fan) esforços però que no han estat suficients.

Positiu: Hi ha hagut intents cada cop més bons de canvis educatius i alguns han quallat. S’han establert educadors que han intentat potenciar el talent des de la base. Al nostre territori cada cop ha millorat més l’educació i cada cop han estat més preparats els educadors. Penso que el que encara no funciona és l’enteniment entre institucions, interessos, i educació.

Les galeries:

Negatiu: No es pot generalitzar però el mercadeig de l’art fa que molts cops els preus de les obres siguin poc accessibles. Algunes galeries, i d’això ja n’ha fet defensa molts cops el col·lectius d’artistes (AAVV), han fet una pràctica poc ètica.

Positiu: Per la meva part he exposat poques vegades en galeries comercials i ho he fet quasi sempre en espais alternatius, tot i això he tingut quasi sempre la sort d’exposar en galeries d’un àmbit molt proper on s’ha tractat amb la persona i han tingut una estima i respecte cap al meu treball. Quasi sempre he sabut on em posava. Vull fer menció especial de tres espais que van desaparèixer però on els galeristes i responsables eren exemplars en la seva feina: la Galeria Moret de Reus, la Galeria Tau i la Galeria ARTGN a Tarragona.

El mercat:

Negatiu: mercadeig de l’art té molts cops un aspecte negatiu i ho hem vist sobretot en les grans firmes i la publicitat que d’això se n’ha fet la qual cosa ha embrutat molts cops la imatge del mercat de l’art creant falsos mites. El mercat = el poble, és ignorant perquè no se li han donat les bases per a desenvolupar la seva opinió ni el seu talent i això fa que la por l’envaeixi i que mols cops no es vulguin corre riscos invertint en nous talents, etc.

Positiu: és difícil parlar-ne, ja que quasi no sé el que és el mercat¡¡...jejeje

En realitat és un punt que no m’ha interessat mai massa, ja he comentat que em vaig procurar un sistema de subsistència que em permetés llibertat en l’execució i el plantejament de les meves propostes.

Una manera d’incentivar-lo hauria de ser el tema de la desgravació. Els creadors tenim una responsabilitat entorn a aquest punt, intentar ser coherents i conseqüents en els preus, etc..

Institucions:

Negatiu: Si entenem com a institucions les que són controlades a nivell polític penso que haurien de destinar més diners i sobretot recursos a la tasca artística (a tots els nivells, educatiu, formatiu, expositiu, etc..) tenint sempre clar que tan ensenyament com cultura i tasca artística no són rentables d’una forma immediata sinó que ho són i molt a llarg termini i tenint sempre com a resultat el naixement d’una societat claríssimament més culta, creativa i on el talent es desenvolupa en tots els àmbits de la vida.

Positiu: Puc considerar-me privilegiat. He tingut la sort d’exposar en bastants espais pertanyents a institucions i també d’obtenir-ne algun ajut. Algunes institucions m’han ajudat a la producció d’alguns projectes i també he pogut aconseguir tenir obra en algunes.

9-Altres qüestions que voldries tractar/comentar.

Penso que m’he de considerar un privilegiat pel moment i el lloc on m’ha tocat viure, he pogut mostrar la meva obra i d’alguna manera obrir-me un petit lloc a comarques. La meva generació ha estat i ho ha tingut i encara ho te tot molt difícil, la qual cosa també influeix en que a generacions més joves els hi costi més fer-se visibles.

CURRÍCULUM resumit a partir del 2000

1990, Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. 1993, Cromos y peonzas, taller amb Eva Lootz, Arteleku, Donosti, Guipúzcoa. 1994, Tècniques d´imitació, Escola d´Art de Reus. 1994, Taller amb MITSUO MIURA, Arteleku, Donosti. 1995, “Quinzena d’art de Montesquiu”, taller de Realitat Virtual. 1997, "Food culture museum: Reus, París, Londres", amb Antoni Miralda, Reus. 1998/99, Doctorat “Desplaçaments del llenguatge de la pintura”, Universitat de Barcelona i inscriu la seva tesi La interacció dins el pictòric. 2001/2002, Tècnic superior en Gràfica publicitària (Escoles d’Art i Disseny de Vilanova i la Geltrú i de Tarragona).

EXPOSICIONS INDIVIDUALS

2010- Lux & Los, Galeria Antoni Pinyol, Reus. Presentació del llibre Línies creuades, Serveis Territorials de Cultura de Tarragona. Presentació del llibre Línies creuades al Celler Cooperatiu de Masroig. Presentació del llibre Línies creuades a Cal Massó, Reus.

2008- Línies creuades i records, Tinglado 1, Tarragona. Aquí i allí: entre el blanc i el negre, Sala Àgora, Cambrils.

2005- Entre el Blanco y el negro, (Allí), Campus Universitario la Merced, Jérez de la Frontera. Entre el Blanco y el negro (Aquí y Allí), Baluarte de la Candelària i Sala Parèntesis, Cádiz.

2004- Heaven, Centro Cultural de Los Palacios i Vilafranca, Sevilla. Pensar en rojo, Museo de Sîyasa, Cieza, Múrcia.

2003- RED, Red, Ret, Antic Ajuntament, Tarragona. Heaven, Museu d’Art Modern, Tarragona.

2002- Remember the souvenirs, Sala Reus, Reus.

2001- Every man an artist, my american friends as artists, (Acció), San Francisco, Estats Units.

EXPOSICIONS COL·LECTIVES I D’ALTRES

2011- Expo Hispanico Art Schilderijen, Museum Galerie Rosmolen Universart, Zeddam, Països Baixos. 2009- Barbi versus Barbi, Cal Masó, Reus. Veus interiors, Ca l’Arenas, Mataró. Participació a Puroarte, amb la Galeria ARTGN, Vigo, Pontevedra. 2008- Barbi versus Barbi, Campus extens de la URV, Salou. Participació a la Troisième Foire d’Art Actuel en Val d’Oise, Cergy-Pontoise, París, França. 2007- Barbi versus barbi, Serveis Territorials de Cultura, Tarragona. Barbi versus barbi Museu de l’Ebre, Tortosa. 2006- Xilografies per a Katia, Antiga Audiència, Tarragona. Missive de Paix, Galerie l'Art et la Paix. Saint Ouen (France). 2005- La imatge interpretada, Tinglado 4, Tarragona. 2004- Cadàvers esquisits, MAMT, Tarragona. Trajectes, Galeria Artloft, Reus. Galeria Tau, Tarragona. 2003- Realitza el taller El paraíso a la “Escuela de vida” de Los Palacios i Vilafranca, Sevilla. 2002- Umbrografíes, Primavera Fotogràfica, Palau Bofarull, Reus. - Obra gràfica, 1993-1997, Biblioteca Nacional, Madrid. 2001- La remor de la foscor: Por, Sala Fortuny, Centre de Lectura, Reus. Un milió d’artistes, La Xina ART, Barcelona. 2000- Narcís li deien..., Centre Cívic Mas Abelló, Reus.

PREMIS

2010- Accèssit al XXXVII Premi Tapiró de Pintura, Museu d’Art Modern, Tarragona. 2009- Finalista al Premi Ciutat de Palma “Antoni Gelabert” d’Arts Visuals 2008, Casal Sollerich, Palma de Mallorca. 2008- Premi-Beca Carles Mani d’Arts Visuals de l’Ajuntament de Tarragona, per a l’edició del llibre Línies creuades. Seleccionat a la Biennal d’Art XXXVI Premi Tapiró de Pintura, Museu d’Art Modern, Tarragona. Seleccionat a la Biennal internacional “Croisements culturels et métissage dans l’art actuel”, i exposició a l’Espace des Calandres, Eragny sur Oise, París, França. 2n Premi Adquisició a ART.VO, Cergy-Pontoise, França. 2006- Premi Especial de l’Ajuntament de Vila-seca, III Biennal Internacional de Gravat Contratalla. Seleccionat al XXXIV Premi Tapiró de pintura, Museu d’Art Modern, Tarragona. Seleccionat al IV Premi de recerca pictòrica, Salou. 2005- Seleccionat al Premi Ciutat de Palma Antoni Gelabert de Pintura, Casal Sollerich, Palma de Mallorca. Seleccionat al III Premi de Pintura Contemporània de Torroella de Montgrí, Girona. Seleccionat a la Biennal “Art Mar”, Museu Marítim, Barcelona. Premi Adquisició Ciutat de Reus, i exposició a la Sala Reus.

2004- Seleccionat al XXXIVé, Premi Tapiró de Pintura, Museu d’Art Modern, Tarragona. Premi-Beca Projectes Culturals Ciutat de Tarragona, Ajuntament de Tarragona. 2003- Seleccionat a la Biennal de Vic, Sala H. Seleccionat a la Biennal de Valls, Museu de Valls. 2002- Accèssit al XXXIIè Premi Tapiró de Pintura, Museu d'Art Modern, Tarragona. Seleccionat a la I Biennal Internacional de Gravat, Contratalla, Barcelona i Tarragona. Seleccionat al 2on Premi de Recerca Pictòrica, Salou. 2001- Seleccionat a la Biennal de Valls, Premi Guash Coranti. 2000- Seleccionat a la Biennal d'Art, XXXII Premi Tapiró de Pintura, Tarragona. Seleccionat al 1er Premi de recerca pictòrica, Salou.